Confesso que em molesta una parèmia catalana: “Cada terra fa sa guerra”.

Per contrarestar tot un discurs derivat d’això, publico el llibre intitulat “Voluntariat lingüístic extraterritorial: Obrint pas al català com a llengua internacional”.

L’obra consisteix en la presentació de dues propostes. Totes plegades, no tant com a teoria, sinó en el sentit de suggerir models de pla d’acció individual, es poden fer servir dins l’àmbit d’un programa de voluntariat ja establert per facilitar les converses de parelles lingüístiques.

A partir de l’eslògan “Quan sempre parlem i escoltem junts, el català és llengua nostra”, aquest ciutadà brasiler de tota la vida es dedica al voluntariat extraterritorial, és a dir, xerrades entre un/a guia de conversa individual (voluntari/voluntària) i un/a aprenent/a que no viuen al país català que gestiona el programa en qüestió:

   · Proposta d’abast nacional: “Voluntariat Brasil per la Llengua” (VxL Brasil); i

   · Proposta d’abast internacional: “Voluntariat Món per la Llengua” (VxL Món).

Es comença a posar en pràctica una d’aquestes propostes quan un/a guia de conversa individual en comparteix una còpia amb cada aprenent/a un parell de setmanes abans de l’inici de les trobades en línia, perquè tothom es pugui familiaritzar i preparar-se per aprofitar al màxim cada hora junts com a parella lingüística.

La meva opinió és que nosaltres, catalanoparlants no nascuts a un dels Països Catalans, tenim la gran sort de parlar una llengua que tant ens dona, demanant a canvi només que la fem servir, la respectem i la valorem cada dia.

“Cerca pau i fuig de guerra perquè talla més que serra”: visca el català en tots els seus estats i sentits!